Capseta de Lara

Bon dia!

Avui us parlarem de la primera capseta que vam fer.
Degut al taller que va organitzar In the Atia's Room, vam veure les opcions de decorar-la amb el que a mi m'agradava. Les pintures, tintes i tot el que necessita pinzell a mi mai m'ha agradat gaire, però descobrir el paper scrap sí.
Una gran amiga estava embarassada i havia de tenir a la petita Lara entre juliol i agost i vam decidir arriscar-nos i enviar-li el regal (viu a Sicília).

Després de comprar mil papers, adhesius de bebés, lletres i tot el què creia que em serviria per muntar-la vam començar a crear-la... La inspiració va venir ràpid perquè els conec des dels 8 anys així que els seus gustos no eren una dficultat per mi.

I clar, crèiem que enviar una capsa només, tot i la feina que suposava, amb la relació que tenim era trist, així que vam triar un kit de fotos de P'tit Kdo de Toga (crec recordar). Aquest kit contenia 3 cercles (no hi ha manera de tornar-lo a trobar i donem per fet que ja està descatalogat), on veiem la zona quadradeta rosa fucsia és on haurien d'anar les tres fotos de la petita i finalment tot anava lligat amb una cinta de tela rosa també per poder-ho penjar a l'habitació.
Per últim vam anar a Mataró a comprar xumets, biberons i una mica de robeta. Tot el que vam podem embutir a la nostra caixa!

Aquest va ser el resultat:

Sentim molt no poder penjar més fotos, però com que en aquell moment no teníem intenció de fer pública la nostra afició, les fotos són de molt baixa qualitat i no es veu cap detall... Les properes ja veureu que estan una mica més cuidades o com a mínim són més variades! :)

Per cert, aquest post coincidex amb l'arribada al poble de la petita Lara així que per fi la podrem conèixer!!
Iujuuuuu!!

Un abraçada!!

Halloween - Castanyada!

Hola, 

Ja s'han acabat els nervis, les compres, les corredisses... Ja hem fet el soparet a casa i ens ha sortit mooolt bé!

Primer de tot donar les gràcies a tots els que ens han ajudat, als convidats que van acceptar les "normes" del sopar, a la sogra per ensenyar-nos la seva recepta de panellets i a tots els blogs dels que vam treure les idees per la decoració: In the Atia's Room (imprescindible com sempre), Oh my look book y Tu fiesta molona

Com que a la meva parella i a mi se'ns donen taaaan bé els números, vam descobrir el mateix dia que no ens havíem comptat a nosaltres pel sopar, així que finalment vam ser 14 persones... Als nervis habituals havíem d'afegir la compra del menjar que ens faltava, la decoració, les disfresses, les sorpreses...

Menjar:

Vam decidir fer un pot amb 10€ per persona pel menjar. Vam fer un pica-pica basat en: foie amb virutetes de pernil; croquetes de pollastre i les de parmesà (que al fregir-les se'm van desmuntar i he de millorar la recepta); olivetes; volauvents de sobrassada, secret ibèric i mascarpone... I de segon, el costellam de porc a la mel! Era el segon cop que el feiem i vam haver de modificar una mica la recepta perquè si la seguíem al peu de la lletra quedava massa sucarrat.

Disfresses:

Vam tenir de tot! Jo vaig fer-me un maquillatge de Catrina mexicana (tot i la meva mala mà pel maquilatge) i la meva parella, havia de ser una espècie de mexicà mort, amb ponxo de fantasma i barret, però va acabar sent més una espècie d'ós panda divertit! ahahahahaha! Pobret...

Van venir a sopar la niña del exorcista amb un dràcula verd, dues calaveres sexis, una puteta amb un pederasta amb la cara taladrada, Darks i el monstre de la "chilaba", el Kruger de Parets i la Loca de los Gatos, una Vampiresa Mujer i un llop moooolt suau!

Decoració:

Vam demanar ajudar com sempre a Wilmar, ja que ella fa molts anys que organitza un sopar familiar a casa seva i sempre munta una decoració espectacular! Em va donar moltes idees, com els ratpenats i els ratolinets, les etiquetes a les ampolles i el maquillatge...

Vam utilitzar Twitter per buscar més idees senzilles, que no ens treiessin molt temps ni diners... Mitjançant el twitter de Tu fiesta molona (@el_globo_rojo), vam veure una banderola molt divertida i que vam adaptar a la nostra casa i a la nostra manera:

L'original

La nostra versió amb l'ampolleta de vi modificada

Finalment, volíem alguna cosa original per marcar el seient de cada convidat i alhora volíem que es puguessin emportar algun record... I llavors vam conèixer a Sara, de Oh my look book! que ens oferia un DIY que ens va enamorar en 1'2 segons... Ens encantava la idea i la volíem fer sí o sí! Vam fer servir uns palets de colors i vam escriure els noms en cartulina fosforescent... Fins el mateix migdia del sopar no vam tenir la pintura i no sabíem si podríem fer-ho o no...

L'original de Hello Lucky que va explicar Sara

La nostra versió i la taula parada

Les teranyines van resultar un autèntic infern... Vam menjar teranyines tots. Consell: mai les poseu per decorar la taula perquè s'enganxa a tooooot!!! :)

Us deixem un parell de fotos més i sobretot, animeu-vos a fer sopars a casa, només cal organització amb el menjar (busqueu menús de forn que us permetin sopar amb els amics o la família perquè el pitjor de tot és organitzar un sopar o dinar i passar més estona a la cuina que amb els convidats, així us divertireu tots junts), sorpreneu amb alguna cosa, ja heu vist que amb una mica de cartulina es pot fer molt i sobretot sobretot, passeu-ho bé i divertiu-vos!!!

 Gràcies a tots!!

Els inicis!

Bon dia!!

Avui us explicaré i ensenyaré la meva "primera vegada" en el món craft, scrap.

Tal com us explicava a l'anterior entrada, vaig marxar un mes a Frankfurt degut als meus estudis de Turisme a aprendre una mica d'alemany.

L'experiència, com en d'altres viatges que he fet gràcies a la diplomatura, va ser genial. Vaig conèixer gent fantàstica, vaig passar un estiu fred i plujós però vaig aprendre i riure molt.

Òbviament, sempre que marxem de viatge penses en què t'emportaràs per tu, què li protaràs a aquelles persones especials de la teva vida, i al teu gat!! Vaig descobrir una botigueta amb objectes de regal mooolt divertits. No recordo ni el nom ni el carrer exacte... Però estava a prop del carrer principal de compres de la ciutat, parada de metro Hauptwache, crec recordar que baixaves cap al riu i era el mateix carrer on hi havia la Farggi o Häagen Dazs i una botiga enoooooorme de la Maggi, la Maggi Kochstudio (de la Neue Kräme Strasse). Era una botiga blanca, amb moltes cristalleres i objectes de tota mena. 

El que més em va cridar l'atenció va ser un recipient ple fins a dalt d'ànecs de banyera grocs, de tots tipus, vestits de mil professions, com el que li vaig portar a un bon amic que acabava el doctorat.

Uish! Acabo de veure el nom de la botiga a la foto!!!! Es deia Butler! Doneu-li un cop d'ull al web! Ohhhh! Llàstima que no tenia gaires diners per gastar perquè tenien i pel què acabo de veure, tenen encara, coses superoriginals i especials!

Allà vaig comprar tots els "compromisos" i no sabia què comprar per casa... Què porto? Què porto? 

Just m'havia traslladat i no sabia què necessitava perquè encara ho tenia tot en caixes. Fins i tot el gat es va emportar un coixinet!

Finalment, vaig tenir un amor a primera vista amb un llibre de receptes.

A mi desde petita m'ha agradat molt cuinar, vivint sola vaig fer mil experiments i vaig trigar uns 3 anys en aconseguir la perfecta truita de patates (les primeres van arribar a ser una tortura fins i tot per un gos famolenc...). I clar, quan t'agrada cuinar, quan a la teva parella li encanta també, necessitava posar en ordre receptes familiars, experiments de parella, imitacions de plats que ens agradessin de restaurants o d'Arguiñano etc etc... I al veure el llibre va ser l'excusa perfecta!

Li vaig dir a Wilma que m'agradava molt el llibre però perquè tot havia d'estar en anglès i no en català? Jo volia un llibre de receptes bonic, personalitzat i en català, i li vaig preguntar si em podia ajudar. Em va dir on poder comprar el paper, les cosetes per decorar i em va dir que podria fer servir coses seves també.

Vam quedar per dinar, i un cop amb la panxona plena, vam omplir la taula de tisores, tintes, i estris que ni coneixia... Al seu blog crec que hi ha una entrada sobre aquell dia!

I mireu-ne el resultat!!

Què us sembla?!?!?!?!

Holaaaa!

Primer de tot agraïr-vos a tots el suport de tot aquest temps, i sobretot als que m'animàveu a endinsar-me en aquest món...
Ja en veieu els resultaaats!!! :)

Vaig començar en tot això de rebot. Sempre m'he considerat una negada per qualsevol cosa que demanés un mínim de "manya" per fer coses manuals. Les classes de manualitats del cole eren un suplici per mi, i l'assignatura de dibuix a l'institut molt pitjor... Encara recordo un fanalet de fusta al cole, crec que vaig gastar tooooot l'stock de serretes de totes les ferreteries del poble... (el meu pare m'insistia en què no era tan difícil no trencar-les mentre bufava), però em resultava impossible...
Els meus dibuixos no han evolucionat més enllà dels 5 anys. La meva neboda Cloe, fa les cares millor que jo (i en té 4...).
Així que sempre he dit que jo només retallo i enganxo, que això no comporta perill... I amb aquesta premisa i amb l'ajuda d'una persona molt especial vaig descobrir el món de l'scrapbooking!!

Aquesta persona és Wilma, l'ànima de In the Atia's Room, autèntica experta en tècniques de pintura, d'scrap, de mixed media i d'un munt de noms més que ni conec ni dominaré mai... És un mite per mi...

Arrel d'un viatge vaig tornar sota el braç, amb un llibre de receptes. M'encantava el format, les pàgines, el tacte... Però no m'agradava l'estil, volia fer-lo meu, personalitzar-lo. I allà que me'n vaig anar a casa de Wilma, a fer un dia de dones, entre tisores, papers, pinzells... Em donava idees, jo triava els papers que havia comprat a Barcelona, i anàvem enganxant, rient i fent fora el seu gat de la taula! (aviat un post amb el procés).
Em va encantar el resultat i el dia tan divertit que vam passar i vaig començar a tenir ganes de personalitzar-ho tot!!

Més tard, ella va fer un curset de decoració de caixes. En aquest cas de Mixed Media. Em semblava un món: què era el gesso? Tintes? Espongetes? Pfff... Però la confiança en ella era (i és) màxima així q m'hi vaig apuntar i va ser quan vaig veure les opcions que una petita caixa de cartró o fusta m'oferia.

Poc a poc, he anat aprenent, fent regals a persones que m'estimo i utilitzant-los de conillets d'índies...

Però prou, el millor és que m'aneu coneixent poc a poc...

Fins aviat!!!!