29 d’oct. 2012

Els inicis!

Bon dia!!

Avui us explicaré i ensenyaré la meva "primera vegada" en el món craft, scrap.
Tal com us explicava a l'anterior entrada, vaig marxar un mes a Frankfurt degut als meus estudis de Turisme a aprendre una mica d'alemany.
L'experiència, com en d'altres viatges que he fet gràcies a la diplomatura, va ser genial. Vaig conèixer gent fantàstica, vaig passar un estiu fred i plujós però vaig aprendre i riure molt.
Òbviament, sempre que marxem de viatge penses en què t'emportaràs per tu, què li protaràs a aquelles persones especials de la teva vida, i al teu gat!! Vaig descobrir una botigueta amb objectes de regal mooolt divertits. No recordo ni el nom ni el carrer exacte... Però estava a prop del carrer principal de compres de la ciutat, parada de metro Hauptwache, crec recordar que baixaves cap al riu i era el mateix carrer on hi havia la Farggi o Häagen Dazs i una botiga enoooooorme de la Maggi, la Maggi Kochstudio (de la Neue Kräme Strasse). Era una botiga blanca, amb moltes cristalleres i objectes de tota mena. 
El que més em va cridar l'atenció va ser un recipient ple fins a dalt d'ànecs de banyera grocs, de tots tipus, vestits de mil professions, com el que li vaig portar a un bon amic que acabava el doctorat.



Uish! Acabo de veure el nom de la botiga a la foto!!!! Es deia Butler! Doneu-li un cop d'ull al web! Ohhhh! Llàstima que no tenia gaires diners per gastar perquè tenien i pel què acabo de veure, tenen encara, coses superoriginals i especials!

Allà vaig comprar tots els "compromisos" i no sabia què comprar per casa... Què porto? Què porto? 
Just m'havia traslladat i no sabia què necessitava perquè encara ho tenia tot en caixes. Fins i tot el gat es va emportar un coixinet!

Finalment, vaig tenir un amor a primera vista amb un llibre de receptes.
A mi desde petita m'ha agradat molt cuinar, vivint sola vaig fer mil experiments i vaig trigar uns 3 anys en aconseguir la perfecta truita de patates (les primeres van arribar a ser una tortura fins i tot per un gos famolenc...). I clar, quan t'agrada cuinar, quan a la teva parella li encanta també, necessitava posar en ordre receptes familiars, experiments de parella, imitacions de plats que ens agradessin de restaurants o d'Arguiñano etc etc... I al veure el llibre va ser l'excusa perfecta!

Li vaig dir a Wilma que m'agradava molt el llibre però perquè tot havia d'estar en anglès i no en català? Jo volia un llibre de receptes bonic, personalitzat i en català, i li vaig preguntar si em podia ajudar. Em va dir on poder comprar el paper, les cosetes per decorar i em va dir que podria fer servir coses seves també.
Vam quedar per dinar, i un cop amb la panxona plena, vam omplir la taula de tisores, tintes, i estris que ni coneixia... Al seu blog crec que hi ha una entrada sobre aquell dia!

I mireu-ne el resultat!!



Què us sembla?!?!?!?!

25 d’oct. 2012

Holaaaa!

Primer de tot agraïr-vos a tots el suport de tot aquest temps, i sobretot als que m'animàveu a endinsar-me en aquest món...
Ja en veieu els resultaaats!!! :)

Vaig començar en tot això de rebot. Sempre m'he considerat una negada per qualsevol cosa que demanés un mínim de "manya" per fer coses manuals. Les classes de manualitats del cole eren un suplici per mi, i l'assignatura de dibuix a l'institut molt pitjor... Encara recordo un fanalet de fusta al cole, crec que vaig gastar tooooot l'stock de serretes de totes les ferreteries del poble... (el meu pare m'insistia en què no era tan difícil no trencar-les mentre bufava), però em resultava impossible...
Els meus dibuixos no han evolucionat més enllà dels 5 anys. La meva neboda Cloe, fa les cares millor que jo (i en té 4...).
Així que sempre he dit que jo només retallo i enganxo, que això no comporta perill... I amb aquesta premisa i amb l'ajuda d'una persona molt especial vaig descobrir el món de l'scrapbooking!!

Aquesta persona és Wilma, l'ànima de In the Atia's Room, autèntica experta en tècniques de pintura, d'scrap, de mixed media i d'un munt de noms més que ni conec ni dominaré mai... És un mite per mi...

Arrel d'un viatge vaig tornar sota el braç, amb un llibre de receptes. M'encantava el format, les pàgines, el tacte... Però no m'agradava l'estil, volia fer-lo meu, personalitzar-lo. I allà que me'n vaig anar a casa de Wilma, a fer un dia de dones, entre tisores, papers, pinzells... Em donava idees, jo triava els papers que havia comprat a Barcelona, i anàvem enganxant, rient i fent fora el seu gat de la taula! (aviat un post amb el procés).
Em va encantar el resultat i el dia tan divertit que vam passar i vaig començar a tenir ganes de personalitzar-ho tot!!

Més tard, ella va fer un curset de decoració de caixes. En aquest cas de Mixed Media. Em semblava un món: què era el gesso? Tintes? Espongetes? Pfff... Però la confiança en ella era (i és) màxima així q m'hi vaig apuntar i va ser quan vaig veure les opcions que una petita caixa de cartró o fusta m'oferia.

Poc a poc, he anat aprenent, fent regals a persones que m'estimo i utilitzant-los de conillets d'índies...

Però prou, el millor és que m'aneu coneixent poc a poc...




Fins aviat!!!!