Holaaaa!

Primer de tot agraïr-vos a tots el suport de tot aquest temps, i sobretot als que m'animàveu a endinsar-me en aquest món...
Ja en veieu els resultaaats!!! :)

Vaig començar en tot això de rebot. Sempre m'he considerat una negada per qualsevol cosa que demanés un mínim de "manya" per fer coses manuals. Les classes de manualitats del cole eren un suplici per mi, i l'assignatura de dibuix a l'institut molt pitjor... Encara recordo un fanalet de fusta al cole, crec que vaig gastar tooooot l'stock de serretes de totes les ferreteries del poble... (el meu pare m'insistia en què no era tan difícil no trencar-les mentre bufava), però em resultava impossible...
Els meus dibuixos no han evolucionat més enllà dels 5 anys. La meva neboda Cloe, fa les cares millor que jo (i en té 4...).
Així que sempre he dit que jo només retallo i enganxo, que això no comporta perill... I amb aquesta premisa i amb l'ajuda d'una persona molt especial vaig descobrir el món de l'scrapbooking!!

Aquesta persona és Wilma, l'ànima de In the Atia's Room, autèntica experta en tècniques de pintura, d'scrap, de mixed media i d'un munt de noms més que ni conec ni dominaré mai... És un mite per mi...

Arrel d'un viatge vaig tornar sota el braç, amb un llibre de receptes. M'encantava el format, les pàgines, el tacte... Però no m'agradava l'estil, volia fer-lo meu, personalitzar-lo. I allà que me'n vaig anar a casa de Wilma, a fer un dia de dones, entre tisores, papers, pinzells... Em donava idees, jo triava els papers que havia comprat a Barcelona, i anàvem enganxant, rient i fent fora el seu gat de la taula! (aviat un post amb el procés).
Em va encantar el resultat i el dia tan divertit que vam passar i vaig començar a tenir ganes de personalitzar-ho tot!!

Més tard, ella va fer un curset de decoració de caixes. En aquest cas de Mixed Media. Em semblava un món: què era el gesso? Tintes? Espongetes? Pfff... Però la confiança en ella era (i és) màxima així q m'hi vaig apuntar i va ser quan vaig veure les opcions que una petita caixa de cartró o fusta m'oferia.

Poc a poc, he anat aprenent, fent regals a persones que m'estimo i utilitzant-los de conillets d'índies...

Però prou, el millor és que m'aneu coneixent poc a poc...

Fins aviat!!!!